Gandhi

lunes, 26 de abril de 2010

ÀMBIT ESPORTIU


Marxa de la Sal de Mahatma Gandhi (Jonathan Sánchez, Brilly Johanna Urrego, Vanessa Márquez)


La sal, és imprescindible per a la vida dels indis a causa del clima, era monopoli dels anglesos. Ells eren els únics a poder-la obtenir i en feien negoci. Gandhi inicia una marxa de 200km en desafiament a aquesta situació el 12 de març de 1930. El seu pas pels pobles, la gent el saluda, l’aclama, estenen banderes de la futura nació, filen a la vora del camí en senyal solidari i alguns s’incorporen a la marxa. Va durar 25 dies; i finalment, el dia 5 d’abril de 1930 arriben al destí i Gandhi, acompanyat de milers de manifestants pacífics, comencen a recollir sal de l’aigua marina. El monopoli anglès trontolla. Són molts els que a partir d’aquell moment ja no compren la sal als anglesos. Comencen les detencions per l’obtenció il·legal de la sal i aviat arriba a 60.000 el nombre de detinguts, entre ells, Gandhi.

Mentre Gandhi està en la presó, continua fent pressió contra el govern d’Anglaterra, i la població que no estava en la presó continuava la lluita que Gandhi havia deixat.

Des de Londres els esdeveniments es viuen amb preocupació. Cada cop és més difícil governar un país on les persones no cooperen, desobeeixen i a més, no tenen por d’anar a la presó. El virrei es veu obligat a signar un pacte: modificacions a la llei de la sal, llibertat als detinguts polítics i inici de negociacions per una nova constitució. Gandhi surt de la presó al gener de 1931 i és convidat a la conferència de la taula Rodona sobre la reforma constitucional índia, a Londres.


DUMÉ I ROMEO, M. A. i SOLER I RICART, A.: Educació per a la pau. Barcelona, 1998. Pàgines 68 – 79

http://ca.wikilingue.com/es/Marxa_de_la_sal

http://ca.wikipedia.org/wiki/Marxa_de_la_sal




Gandhi a la caixa de bateig
(Brilly Johanna Urrego, Vanessa Márquez)

Haguéssiu pensat alguna vegada que Gandhi hagués fet algun esport? Doncs si! Tot i que no era molt esportista, va participar a un joc molt conegut en els EE.UU., aquest era el beisbol.

Va succeir en 1.933, en un acte molt important, però que no es va conèixer per motius de seguretat, ja que Gandhi va anar allà per parlar amb Roosevelt, sobre la independència de l'Índia.

Un dia el Major O’Brien li va convidar al partit de beisbol on jugaven els Yankees de Nova York contra els Atlètics de Filadèlfia en els Yankees Stadium. A Gandhi aquest esport li recordava molt al criquet.

El Major O’Brien va presentar a Gandhi tots els jugadors dels Yankees. Gandhi va estar durant tot el partit meravellat, i Babe Ruth (un dels jugadors més importants dels Yankees), li va dedicar un quadrangular.

Durant el partit Gandhi va demanar a O’Brien si podia batejar. Els dirigents més importants van anar a parlar amb el Major per si era possible que Gandhi bateges.





Després d’unes classes pràctiques per part de Babe Ruth, Gandhi es va disposar a batejar. Aquest es va sorprendre molt, ja que deia, que hi havia un camp molt gran per una pilota tan petita. Gandhi no sabia com havia de posar el bat, per aquest motiu el entrenador de l’equip dels Yankees va demanar temps i el jugador Babe Ruth li va ajudar a posar una postura correcta, per poder bategar bé.

En els dos primers tirs per part del pitxer, Gandhi no va ser capaç ni de veure la pilota, però en el tercer tir aconsegueix donar-li, fins arribar a la primera base. Els jugadors dels de Filadèlfia no aconsegueixen tocar Gandhi amb la pilota per eliminar-lo. Però amb un seguit d’errors
consecutius, Gandhi aconsegueix arribar al home plate (última base), fent un quadrangular; i tot l’equip dels Yankees surt de la banqueta per felicitar-lo. Mentre que el públic aplaudia sense parar.


http://www.1800beisbol.com/baseball/Deportes/Deportes/Ghandi_a_la_Caja_de_Bateo/

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.terrenodepelota.com/wp-content/uploads/2010/02/Gandhi-en-el-Yankee-Stadium.bmp&imgrefurl=http://www.terrenodepelota.com/index.php%3Foption%3Dcom_content%26task%3Dview%26id%3D16353%26Itemid%3D9&usg=__8nwlXr0ehk3BQZZsDLXkuqoPS98=&h=267&w=400&sz=313&hl=ca&start=1&um=1&itbs=1&tbnid=qZ27QRw2b0ZgrM:&tbnh=83&tbnw=124&prev=/images%3Fq%3Dgandhi%2Ben%2Bla%2Bcaja%2Bde%2Bbateo%26um%3D1%26hl%3Dca%26client%3Dfirefox-a%26rls%3Dor
g.mozilla:ca:official%26tbs%3Disch:1



Gandhi i el cricket (Vanessa Márquez, Brilly Johanna Urrego)

Sabíem que a Gandhi li agradava el criquet; però sabíeu quan va començar la seva afició? O quan va començar a jugar a aquest joc? Tot va començar en Anglaterra a l’any 1889 quan Gandhi li dóna una carta de presentació a Kathiawari, el príncep Ranjitsinhji. Al 1891, Ranji es va traslladar a la Universitat de Cambridge per posar el seu nom en els seus camps de joc.
Gandhi era considerat un jugador corrent, que va demostrar un gran interès en el joc. Va destacar en la batuda i en bitlles encara que no li agradava fer esport a l’escola.

Els moviments polítics i els canvis socials van canviar la forma de jugar en el sub-continent.Entre 1919 i 1923, va fer una campanya per concedir un reconeixement just a una família de jugadors de criquet dalit. Aquests van ser els germans Palwankar. Però, per la seva casta, (Baloo) mai es va fer capità de l'equip hindú al quadrangular de Bombai. En el principal campionat de criquet en l'Índia, participaven equips musulmans, parsis, i europeus governants.

La campanya de concedir un reconeixement a Palwankars va rebre un enorme impuls per la lluita de Gandhi contra els mals de la casta. Les famílies nacionalistes partidàries de la reivindicació de Gandhi volien acabar amb la pràctica de la sobreprotecció de les castes altes. El 1923, el germà més jove Baloo Vithal va ser nomenat capità dels hindús.

La següent intervenció de Gandhi en el criquet va ser el març de 1930; això ha va provocar, la desobediència civil a tot el país. En Bombai hi van haver protestes, i com a conseqüència, els equips musulmans no va poder jugar entre 1930 i 1933. Quan es va reprendre, en 1934, hi va haver una oposició dels nacionalistes. Ja que creien que demanarien una nació independent. Els seguidors de Gandhi van muntar una campanya en contra del torneig de criquet comú. Finalment, el 1940, Gandhi demana a la població esportiva de Bombai revisar el seu codi esportiu i esborrar els partits comuns.

Gandhi no estava a favor de la divisió d’equips segons les seves creences, i creia que eren unes males costums esportives.

Lamentablement, l’oposició afavoria a la continuació de la organització dels equips segons les creences. Tot i així el torneig es va jugar fins 1946, moment en que es crea Pakistan i res va poder impedir la no divisió d’equips per creences.


http://http//translate.google.es/translate?hl=ca&langpair=en%7Cca&u=

http://www.hinduonnet.com/2001/09/30/stories/0730028p.htm

No hay comentarios:

Publicar un comentario