ÀMBIT ESPORTIU

Marxa de la Sal de Mahatma Gandhi (Jonathan Sánchez, Brilly Johanna Urrego, Vanessa Márquez)


La sal, és imprescindible per a la vida dels indis a causa del clima, era monopoli dels anglesos. Ells eren els únics a poder-la obtenir i en feien negoci. Gandhi inicia una marxa de 200km en desafiament a aquesta situació el 12 de març de 1930. El seu pas pels pobles, la gent el saluda, l’aclama, estenen banderes de la futura nació, filen a la vora del camí en senyal solidari i alguns s’incorporen a la marxa. Va durar 25 dies; i finalment, el dia 5 d’abril de 1930 arriben al destí i Gandhi, acompanyat de milers de manifestants pacífics, comencen a recollir sal de l’aigua marina. El monopoli anglès trontolla. Són molts els que a partir d’aquell moment ja no compren la sal als anglesos. Comencen les detencions per l’obtenció il·legal de la sal i aviat arriba a 60.000 el nombre de detinguts, entre ells, Gandhi.

Mentre Gandhi està en la presó, continua fent pressió contra el govern d’Anglaterra, i la població que no estava en la presó continuava la lluita que Gandhi havia deixat.

Des de Londres els esdeveniments es viuen amb preocupació. Cada cop és més difícil governar un país on les persones no cooperen, desobeeixen i a més, no tenen por d’anar a la presó. El virrei es veu obligat a signar un pacte: modificacions a la llei de la sal, llibertat als detinguts polítics i inici de negociacions per una nova constitució. Gandhi surt de la presó al gener de 1931 i és convidat a la conferència de la taula Rodona sobre la reforma constitucional índia, a Londres.


DUMÉ I ROMEO, M. A. i SOLER I RICART, A.: Educació per a la pau. Barcelona, 1998. Pàgines 68 – 79

http://ca.wikilingue.com/es/Marxa_de_la_sal

http://ca.wikipedia.org/wiki/Marxa_de_la_sal




Gandhi a la caixa de bateig (Brilly Johanna Urrego, Vanessa Márquez)

Haguéssiu pensat alguna vegada que Gandhi hagués fet algun esport? Doncs si! Tot i que no era molt esportista, va participar a un joc molt conegut en els EE.UU., aquest era el beisbol.

Va succeir en 1.933, en un acte molt important, però que no es va conèixer per motius de seguretat, ja que Gandhi va anar allà per parlar amb Roosevelt, sobre la independència de l'Índia.

Un dia el Major O’Brien li va convidar al partit de beisbol on jugaven els Yankees de Nova York contra els Atlètics de Filadèlfia en els Yankees Stadium. A Gandhi aquest esport li recordava molt al criquet.

El Major O’Brien va presentar a Gandhi tots els jugadors dels Yankees. Gandhi va estar durant tot el partit meravellat, i Babe Ruth (un dels jugadors més importants dels Yankees), li va dedicar un quadrangular.

Durant el partit Gandhi va demanar a O’Brien si podia batejar. Els dirigents més importants van anar a parlar amb el Major per si era possible que Gandhi bateges.

Després d’unes classes pràctiques per part de Babe Ruth, Gandhi es va disposar a batejar. Aquest es va sorprendre molt, ja que deia, que hi havia un camp molt gran per una pilota tan petita. Gandhi no sabia com havia de posar el bat, per aquest motiu el entrenador de l’equip dels Yankees va demanar temps i el jugador Babe Ruth li va ajudar a posar una postura correcta, per poder bategar bé.

En els dos primers tirs per part del pitxer, Gandhi no va ser capaç ni de veure la pilota, però en el tercer tir aconsegueix donar-li, fins arribar a la primera base. Els jugadors dels de Filadèlfia no aconsegueixen tocar Gandhi amb la pilota per eliminar-lo. Però amb un seguit d’errors
consecutius, Gandhi aconsegueix arribar al home plate (última base), fent un quadrangular; i tot l’equip dels Yankees surt de la banqueta per felicitar-lo. Mentre que el públic aplaudia sense parar.


http://www.1800beisbol.com/baseball/Deportes/Deportes/Ghandi_a_la_Caja_de_Bateo/

http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.terrenodepelota.com/wp-content/uploads/2010/02/Gandhi-en-el-Yankee-Stadium.bmp&imgrefurl=http://www.terrenodepelota.com/index.php%3Foption%3Dcom_content%26task%3Dview%26id%3D16353%26Itemid%3D9&usg=__8nwlXr0ehk3BQZZsDLXkuqoPS98=&h=267&w=400&sz=313&hl=ca&start=1&um=1&itbs=1&tbnid=qZ27QRw2b0ZgrM:&tbnh=83&tbnw=124&prev=/images%3Fq%3Dgandhi%2Ben%2Bla%2Bcaja%2Bde%2Bbateo%26um%3D1%26hl%3Dca%26client%3Dfirefox-a%26rls%3Dorg.mozilla:ca:official%26tbs%3Disch:1

Gandhi i el cricket (Vanessa Márquez, Brilly Johanna Urrego)

Sabíem que a Gandhi li agradava el criquet; però sabíeu quan va començar la seva afició? O quan va començar a jugar a aquest joc? Tot va començar en Anglaterra a l’any 1889 quan Gandhi li dóna una carta de presentació a Kathiawari, el príncep Ranjitsinhji. Al 1891, Ranji es va traslladar a la Universitat de Cambridge per posar el seu nom en els seus camps de joc.
Gandhi era considerat un jugador corrent, que va demostrar un gran interès en el joc. Va destacar en la batuda i en bitlles encara que no li agradava fer esport a l’escola.

Els moviments polítics i els canvis socials van canviar la forma de jugar en el sub-continent.Entre 1919 i 1923, va fer una campanya per concedir un reconeixement just a una família de jugadors de criquet dalit. Aquests van ser els germans Palwankar. Però, per la seva casta, (Baloo) mai es va fer capità de l'equip hindú al quadrangular de Bombai. En el principal campionat de criquet en l'Índia, participaven equips musulmans, parsis, i europeus governants.

La campanya de concedir un reconeixement a Palwankars va rebre un enorme impuls per la lluita de Gandhi contra els mals de la casta. Les famílies nacionalistes partidàries de la reivindicació de Gandhi volien acabar amb la pràctica de la sobreprotecció de les castes altes. El 1923, el germà més jove Baloo Vithal va ser nomenat capità dels hindús.

La següent intervenció de Gandhi en el criquet va ser el març de 1930; això ha va provocar, la desobediència civil a tot el país. En Bombai hi van haver protestes, i com a conseqüència, els equips musulmans no va poder jugar entre 1930 i 1933. Quan es va reprendre, en 1934, hi va haver una oposició dels nacionalistes. Ja que creien que demanarien una nació independent. Els seguidors de Gandhi van muntar una campanya en contra del torneig de criquet comú. Finalment, el 1940, Gandhi demana a la població esportiva de Bombai revisar el seu codi esportiu i esborrar els partits comuns.

Gandhi no estava a favor de la divisió d’equips segons les seves creences, i creia que eren unes males costums esportives.

Lamentablement, l’oposició afavoria a la continuació de la organització dels equips segons les creences. Tot i així el torneig es va jugar fins 1946, moment en que es crea Pakistan i res va poder impedir la no divisió d’equips per creences.

http://http//translate.google.es/translate?hl=ca&langpair=en%7Cca&u=

http://www.hinduonnet.com/2001/09/30/stories/0730028p.htm

ÀMBIT ARTÍSTIC I CULTURAL

Influència de la Satyagrha sobre Gandhi (Vanessa Márquez)


El món recorda a Mohandas K. Gandhi com un gran home, que va ensenyar el poder de la pau. Sense aquest missatge, Gandhi hagués estat tan sols altre revolucionari, només altre nacionalista, en un país que estava lluitant per lliurar-se del domini d'una nació estrangera. On va descobrir Gandhi aquest missatge? Com va ser capaç d'aprendre el seu mètode quan tots els altres nacionalistes estaven aprenent a barallar? Es va convertir en un veritable vegetarià, algú que va triar el vegetarianisme per creença i ètica.


Es denomina Satyagraha a una varietat de resistència sense violència que va ser desenvolupada per Gandhi. Va ser utilitzada en les seves campanyes per a aconseguir la independència de l'Índia, així com durant la seva lluita a Sudàfrica. Aquesta teoria va influir significativament en Martin Luther King quan va liderar el Moviment pels Drets Civils en Estats Units.

Satya en sánscrit significa veritat i graha es podria traduir com esforç. Gandhi deia que Satyagraha significa sostenir la veritat, la força de la veritat. També és la força de l'amor i la força de l'ànima. Perseguir la veritat no admet cap tipus de violència cap al nostre oponent, sinó que hi ha advertir-li del seu error i tenir paciència i simpatia cap a ell. En la majoria dels casos el que sembla ser veritat per a un pot semblar fals per a un altre. És cert que aquesta paciència suposa un acte sofriment, pel que amb aquesta doctrina s'intenta restablir la veritat sense violència, sense fer-li sofrir a l'oponent encara que siguem nosaltres qui sofrim.

Gandhi va descriure Satyagraha com la seva filosofia de resistència no violenta.

Gandhi va estar influenciat pel concepte ahimsa del Upanishads hindú, pels principis del jainisme, per la resistència pacífica ensenyada per Jesús, per Lev Tolstoi (sobretot pel seu llibre "El regne de Déu està en vosaltres"), per John Ruskin i per Henry David Thoreau.

Gandhi va veure la satyagraha no només com una tàctica per a ser utilitzada en la lluita política, sinó com un dissolvent universal de la injustícia i la maldat. Ell sentia que era igualment aplicable a la lluita dintre una llarga escala política i als conflictes interpersonals de cadascun havent de ser après per tots. Ell va fundar el Ashram Sabarmati para ensenyar el satyagraha. Va demanar als satyagrahis seguir els següents principis:

• No violència (ahimsa)
• La veritat. Això inclou l'honestedat i viure sempre d'acord amb la veritat.
• No robar.
• Castedat. Això inclou castedat sexual, però a més davant la subordinació d'altres desitjos sensuals és prioritària sempre la devoció per la veritat.
• No possessió (pobresa).
• Treballar el cos o treballar el pa.
• Control del paladar.
• Respectar totes les religions Swadeshi Acabar amb els intocables.

Gandhi va proposar una sèrie de normes per a seguir el satyagraha en les seves campanyes de resistència:

• Protegir la no ira. Sofrir la ira del oponente.
• Mai prendre represàlies per una agressió o dany, però no sotmetre's, i no tenir por per aquest dany o agressió.
• Permetre ser arrestat o que siguin confiscades les vostres pertinences voluntàriament. Si ets l'administrador d'una propietat, defensa aquesta propietat de ser confiscada amb la vida, però d'una manera no violenta.
• No maleeixis o diguis tacs. No insultis als teus oponentes.
• No insultis a la bandera de les teves oponentes. Si algú intenta insultar o agredir al teu oponente, defensa al teu oponente amb la teva vida, d'una manera no violenta.
• Com presoner, comporta't cortesament i obeïx les regles de la presó (excepte aquelles que siguin contràries a la teva respecto personal)
• Com presoner no demanis un tracte especial.
• Com presoner no dejunis amb la intenció de guanyar comoditats.
• Obeïx alegrement les ordres dels líders en les accions de desobediència civil.
• No triis entre les ordres que obeir, però si la teva trobes l'ordre com una mica immoral talla la teva connexió amb l'acció completament.
• No facis que la teva participació condicioni que els teus amics hàgin de cuidar de les persones que depenen de tu mentre estàs ocupat en alguna campanya o a la presó, no esperis rebre aquesta ajuda.
• No et converteixis en la causa d'una renyina comunal.
• No prenguis part en renyines, però assisteix només a la part que té clarament la raó, i en cas de conflictes inter-religiosos, dóna la teva vida per protegir (sense violència) a aquells que es trobin en perill.
• No prenguis part en processos que poguessin anar en contra de les sensibilitats religioses de qualsevol comunitat.


http://www.viajeporindia.com/india/gandhi/satyagraha.html

http://www.ivu.org/spanish/history/gandhi/road.html


The Indian Opinion (Jonathan Sánchez, Vanessa Márquez, Brilly Johanna Urrego)



The Indian Opinion va ser periòdic creat per el líder indi Mahatma Gandhi. La publicació va ser molt important pel moviment polític dirigit per Gandhi i el Congres de Natal per lluitar contra la discriminació racial i els drets civils de la comunitat índia immigrant en Sudáfrica.

Per els hindús del segle XIX que va ser portats a Sudáfrica per treballar pels britànics en la justícia, l’Índia va patir moltes humiliacions com el racisme, la seva política i la economia administrada pel sistema d’apartheid , desprès de la guerra de boer, el govern de sutges de General Jan va introduir restriccions significatives contra els drets civils de la comunitat índia immigrant donant a la policia el dret de dur-lo a la presó si no complien la llei, que tots els indis tenien que dur la seva targeta d'identificació en tot moment i en qualsevol lloc. Treballant com advocat en la província de Natal, va organitzar la publicació en 1994 amb l'objectiu d'educar comunitats europees en el sud.

Amb el suport del Congres de Natal, amb els seus clients i altres indis importants, Gandhi amb l’ajut de poques persones e impressores de premsa, es va fundar The Indian Opinion, la primera publicació va ser entre el 4 i el 5 de juny, va ser publicada en gujarati, hindi, tamil, i en anglès. Això va provocar que fos empresonat. Però el van deixar en llibertat el 6 de juny de 1903. El secretari del Congres de Natal va ser el seu redactor i organitzador en 1904. Ghandi va traslladar la premsa fins a Fènix, els treballadors van tenir una part de terra en la qual ells van cultivar el seu propi aliment i entre tots va construir el nou Indian Opinion. Els redactors del periòdic van incloure a Hebert Kitchin, Henrik Polan, Albert, Manilal Gandhi.

The Indian Opinion va començar amb un to moderat per no provocar hostilitat en els funcionaris britànics. També va destacar les males condicions en la qual es trobaven els treballadors.

The Indian Opinion era mitja per portar noticies sobre els hindús en les colònies. En les seves pàgines també parlaven sobre els grans problemes que patien els hindús. L'experiència de Gandhi amb la publicació i la lluita política a Sud-àfrica va demostrar una experiència principal per a ell que li va ajudar amb el seu treball per al moviment d'independència índia. En Índia, ell va publicar Young India, Navjivan i Gujarat Samachar.


http://www.absoluteastronomy.com/topics/Indian_Opinion

http://es.wikipedia.org/wiki/Indian_Opinion


Influència de Tolstói (Brilly Johanna Urrego, Vanessa Márquez)

Durant els seus anys a Sudàfrica, Gandhi es va inspirar en els llibres de Tolstói, particularment en "El regne de Déu està en tu". Gandhi va traduir un altre llibre d'aquest autor anomenat "Carta a un hindú" escrit en 1908, en resposta als nacionalismes indis que donaven suport la violència.

El llibre “El regne de Déu està en vosaltres” és un llibre de Lev Tolstói, que va ser publicat per primera vegada a Alemanya en 1894, després de ser censurat en el seu país d'origen, Rússia. Aquesta obra és el pensament cristià de Tolstói, que desenvolupa una societat ideal per la interpretació que extreu dels ensenyaments de Crist.




El llibre va influenciar a Gandhi a l'hora d'idear la satyagraha o resistència no violenta. Aquesta oposició no violenta va ser una de les claus en l'eficiència de les campanyes de Gandhi quan va liderar la independència de la Índia de la Gran Bretanya.

La lectura del llibre va influir el pensament de Gandhi. La correspondència entre els dos es va iniciar el 10 de novembre de 1901. Gandhi li escriu des de Londres per a parlar-li sobre la lluita dels indis en la província sudafricana de Transvaal, on ja s'estava formant l‘Apartheid en Sudàfrica.

Li va demanar a Tolstòi que utilitzés la seva influència per a popularitzar el moviment de resistència. No només seria un èxit en la religió, l'amor, l'odi i la falsedat, sinó que serviria com exemple per als milions de persones que viuen en l'Índia, o d’altres parts del món que poguessin estar oprimides, i significaria un avanç per acabar amb la violència.

Lev Tolstói, que al llarg de la seva vida va escriure 10.000 cartes a personatges molt importants. Va respondre a Gandhi. "Que Déu ajudi als nostres benvolguts germans i col·legues del Transvaal! També entre nosaltres es deixa sentir intensament aquesta lluita entre gentilesa i brutalitat, entre humilitat i amor, orgull i violència, sobretot en el xoc entre deure religiós i les lleis de l'Estat”. En la llarga carta que va posar fi al setembre de 1910 a la correspondència entre els dos homes, Lev Tolstói va dubtar sobre la tàctica que popularitzava Gandhi sobre la resistència no violenta. La resistència passiva, acabaria transformant-se en un moviment de masses que, liderat per Mahatma Gandhi, es duria per davant l’Exèrcit britànic que ocupava l'Índia.

Gandhi va estar en contacte amb Tolstòi fins a la mort d'aquest en 1910. La carta de Tolstoi es basa en la filosofia hindú de les Vedas i els ensenyaments en relació amb el creixent nacionalisme indi. Sens dubte, Lev Tolstoi va influir en el seu concepte de resistència no violenta.


http://es.wikipedia.org/wiki/El_reino_de_Dios_est%C3%A1_en_vosotros#Influencia

http://www.publico.es/culturas/292125/tolstoi/maestro/gandhi?pagCom=3

ÀMBIT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC

Vagues de fam i dejunis

Gandhi va fer varis dejunis, per poder aconseguir els seus objectius i cridar l'atenció de la població. Els dejunis o les vagues de fam són un acte a-normal ja que se li prohibeix al cos qualsevol aliment. Gandhi va basar les seves pràctiques de No Violència com de dejunis en els ensenyaments de les grans religions o tradicions espirituals, les quals totes es relacionen amb la No Violència i el dejuni.

El dejuni i la vaga de fam són dues coses diferents. La vaga de fam es refereix a lo físic: privar d'aliment al cos, per aconseguir un objectiu determinat i seguir fins aconseguir-lo, fins a la mort si es necessari. Però, en canvi, el dejuni es refereix a mostrar que la força de l'esperit es manté sobre la del cos; que la força del sacrifici propi és una ofrena poderosa per una causa, que és el que practicava Gandhi, és a dir, un dejuni “satyágric", en el qual el seu objectiu és "convèncer/convertir" a la gent propera (no als adversaris).

Gandhi va anomenar al seu moviment independentista indi “Força de l'ànima o Força de la Veritat”.

Gandhi va utilitzar molts mètodes per practicar la seva forma de lluita:
I) La no cooperació
II) La desobediència civil
III) L'acció social i econòmica d'assistència als més necessitats
IV) L'oració
V) Les marxes
VI) Les vages
VII) Els boicots
VIII) El rebuig social pels pitjors infractors, etc.

Cap mètode de lluita entre els practicats pel Mahatma va ser tan formidable com el del dejuni. I precisament per tenir tant poder, Gandhi va aclarir els seus requisits, i advertir que el seu ús era excepcional com un últim recurs. Por això, Gandhi va deixar unes pautes sobre el dejuni:

1) El practicant haurà d'estar preparat físicament, mentalment i espiritualment. Amb normes com: el decreixement o creixement gradual de la ingesta d'aliment abans i després del dejuni, respectivament per no sotmetre al cos a un canvi sobtat i donar-li temps per adaptar-se.

2) El practicant haurà de mantenir el seu dejuni dins dels valors de la No Violència, en pensament paraula i obra. El dejuni no es centrarà en cap disputa personal contra ningú, sinó en commoure a d'humanitat, a l'opressor o a l'indiferent. Si el dejuni es surt d'aquestes pautes de No Violència, serà invàlid i haurà de ser abandonat immediatament. El significat del dejuni no violento és un gest espiritual i alliberador de consciencia.

3) També pot estar centrat en peticions i exigències específiques; haurà de tenir un objectiu, per contribuir a una solució no violenta i constructiva del problema.

4) El practicant haurà de tenir clar que el més important para ell serà el seu esforç, en comptes d'un resultat. Un esforç ben fet ja és un bon resultat.


El Dejuni en les diferents religions:

En el cristianisme Jesús es va anar al desert a realitzar 40 dies de dejuni abans de la seva gran missió pública. I va poder resistir totes les temptacions del dimoni, fins i tot la seva oferta de menjar sense límits. En una altra ocasió, al Jesús ja predicador se li va dur un home posseït per un esperit maligne sobre l'expulsió del qual altres havien fallat. Jesús si va poder alliberar-lo, i al preguntar-li la multitud com ho havia fet, els va contestar: “Aquesta classe de dimonis només s'expulsa per l'oració i el dejuni”.

En l'Islam. El profeta Mahoma va destacar la seva importància en els següents termes: “Durant el mes de Ramadán (del dejuni) les portes del paradís estan obertes, els portals de l'infern tancats i els dimonis encadenats”. També va dir: “Orar ens conduïx a la meitat del camí cap a Déu, dejunar ens duu a la porta del cel”.

En el Judaisme el dejuni és utilitzat freqüentment per a diverses festivitats religioses. La paraula “dejuni” és relacionada amb una paraula hebrea que significa “cobrir-se o tapar-se la boca”.

En moltes altres religions o tradicions espirituals com el Budisme, l'Hinduisme, el Taoisme, les africanes, i les de cultures indígenes, el dejuni també ha sigut molt important en ritus de purificació o invocació.

El dejuni també ha estat utilitzat com un recurs terapèutic en la medicina natural. L'efecte final del dejuni, en el personal és molt poderós per a la purificació i la expiació de culpes.

Gandhi era un especialista dels dejunis o vages de fam. Va fer 17 dejunis "a mort". Uns dels seus dejunis més importants són:

El primer va durar 4 dies, en Ahmedabah, Índia, una colònia de l'Imperi Britànic, en març de 1918. Els obrers de la indústria tèxtil es queixaven dels sous baixos i van iniciar una vaga de treball sota els principis definits per Gandhi. Al cap de dues setmanes, Gandhi sent que els obrers mostren senyals de relaxació i d'actituds amenaçadores cap als col·laboradors, amenaçant l'èxit de la vaga, i inicia una vaga de fam. Els patrons, amb qui negociava, ho van veure com una sentència, i Gandhi els va explicar que no era així... El resultat va ser que es va buscar un acord al conflicte.

Un altre dejuni/vaga de fam de Gandhi va ser a l'agost de 1947, just després de la independència de la Índia, quan se separa de Pakistan enmig de massacres i deportacions. Gandhi intenta, en Calcuta, assolir la pau entre hindús i musulmans. Sense èxit: hi ha milers de víctimes.

El 31 d'agost, als 78 anys, Gandhi inicia una vaga de fam fins que Calcuta retrobi la pau. Immediatament, l'ambient canvia, es fan arranjaments, es dipositen armes als peus de Gandhi, qui no obstant això espera que dirigents de les dues comunitats signin un acord. Calcuta serà una illa de pau però en l'Índia segueixen havent-hi enfrontaments; llavors és un èxit local.

Tornarà a dejunar del 13 al 18 de gener de 1948, en la capital de la Índia, Nova Delhi, pels mateixos motius i altra vegada amb èxit, aquest èxit va ser causa del seu assassinat el 30 de gener de 1948, 12 dies després.


http://derechos.org/nizkor/arg/doc/hayuno.html

http://www.marxistsfr.org/espanol/tematica/india/gandhi/1927.htm

http://www.analitica.com/va/politica/opinion/1412312.asp


L'apendicitis li pot passar a qualsevol


Sabem que Gandhi va lluitar per la a independència de l’Índia. I no ens sorprendria gaire que diguessin que va estar empresonat varies vegades. Però el que segurament no sabíeu és que una de les vegades que va sortir en llibertat va ser per culpa d’una apendicitis.

En 1922 va anar a la presó per desobediència civil, i allà hauria d’estar 6 anys. Però en 1924, el van deixar sortir, perquè tenia una apendicitis.

L'apendicitis és una inflamació de l'apèndix. I si no es tracta aquesta es pot perforar i formar una peritonitis que pot provocar la mort.

Existeixen tres causes bàsiques que provoquen una apendicitis:
• Infecció
• Inflamació
• Torsió de l'apèndix

Els signes i símptomes poden presentar-se en forma aguda (sobtada) o a poc a poc, entre els més freqüents són:
• Mal d'estómac
• Falta d’apetit
• Nàusees
• Vòmits
• Mal localitzat en fosa ilíaca dreta, que augmenta quan després de pressionar aquesta zona es solta bruscament.
El tractament més efectiu és el de la intervenció quirúrgica en la que s'extreu l'apèndix.

Va sortir de la presó per una apendicitis el 1924, tot el que havia aconseguit fins aquell moment, tornava a ser com era abans. Llavors, Gandhi va decidir retirar-se de la política, per a viure en absoluta pobresa. Ja retirat es va convertir en el dirigent religiós de l'Índia a la recerca de la pau espiritual.

http://www.biografiasyvidas.com/monografia/gandhi/

http://www.tusalud.com.mx/site/viewa.asp?ida=115


La mort de Kasturba i la malària de Gandhi


L’agost de 1942 Gandhi i la seva esposa Kasturba, van ser empresonats pels britànics al Palau de Aga Khan, a prop de Pune. Kasturba tenia una mala circulació, i ja havia patit uns quants atacs de cor. Però mentre va estar a la presó va desenvolupar una pneumònia bronquial. Un dels seus fills volia que prengués penicil•lina. Però Gandhi es va negar; i deia que es podria curar amb remeis tradicionals com l'aigua del Ganges. Deia que el Totpoderós podria curar-la.

Gandhi no volia que li donessin cap tips d’antibiòtic; tot i que el seu fill li pregava que li donessin penicil•lina. Fins que tres dies més tard Kasturba va morir, el 19 de febrer de 1944.

Sis setmanes després de la mort de la seva dona, Gandhi va caure malalt de malària. Va fer una dieta líquida, i els metges li deien que prengués quinina, però Gandhi es va negar. Després de tres setmanes de deteriorament, va prendre el medicament, amb el que es va recuperar ràpidament.

Gandhi no va confiar en la medicina, quan la vida de la seva dona estava en perill, i va confiar plenament en la seva fe, i la voluntat de Déu. Però quan ho necessitava ell, va acceptar-la.

També s’ha de tenir en compte en la època que vivien, i les creences que tenia Gandhi. Tot i que no és una justificació, l’ésser humà està predestinat a fallar, està en la naturalesa humana, en la nostra cultura, i en la nostra educació.

També se sap que la penicil•lina en aquell moment era un medicament experimental, i que no és la mateixa que s’utilitza avui en dia. Però la quinina, si que era coneguda, i ja s’havia utilitzat.

En el cas de Gandhi van utilitzar la quinina que era el principal compost empleat en el tractament de la malària fins que va ser substituït per altres medicaments sintètics més eficaços, com la quinacrina, cloroquina i primaquina. La quinina es pot utilitzar encara en el tractament de la malària resistent.





L’ús de la quinina a dosis terapèutiques pot provocar “cinchonismo”; en dosis altes o casos rars, pot ser fins i tot letal, degut a un edema pulmonar agut i fulminant.
La malària o paludisme es una malaltia infecciosa debilitant produïda por un paràsit protozoic. El paludisme es transmet únicament als humans per un tipus de mosquit femella.

Els símptomes més característics són els calfreds, que poden durar de 15 minuts a una hora. Després arriben les nàusees, vòmits, diarrees, dolors musculars, pèrdua de força, tos i mal de cap. I al poc una febre que pot arribar fins els 40 graus.

El virus de la malària és molt canviant, per això després d’uns dies, quan la persona sembla que ja s’hagi curat, ja que el seu cos a creat anticossos, no serveix de res, perquè el virus crea unes noves proteïnes que el cos no reconeix, i torna a posar-se malalt.

http://www.viajeporindia.com/index/vacunas/malaria.html

http://translate.google.es/translate?hl=ca&langpair=en%7Cca&u=http://www.cynical-c.com/archives/010689.html

http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=ca&langpair=en%7Cca&u=http://portland.indymedia.org/en/2006/01/333053.shtml&rurl=translate.google.es&usg=ALkJrhg_WS-WMkfPwMrQozCtkd0xwgQKfg

ÀMBIT SOCIAL I POLÍTIC

El camí cap a la independència mitjançant les campanyes

Gandhi va ser un home decidit a lluitar contra les injustícies que habitaven en l’Índia mitjançant el mètode de la no-violència, els dejunis, les campanyes de desobediència civil, i marxes a peu per aconseguir un únic desig, la llibertat i la independència.

Les campanyes de Gandhi de desobediència civil van ser una forma de protesta contra la corrupció, la discriminació i el maltractament dels éssers humans. Tenia com a finalitat demostrar les injustícies de les lleis colonials britàniques.

La primera campanya de Gandhi va ser en juny de 1918, ja que el Govern Britànic va fer el projecte d’una nova constitució, amb la qual va donar a entendre i realitzar la promesa de Montagu. Aquesta es basava en la transferència d’alguns poders del govern central als governs provincials i en un sistema “diárquico”.

Les protestes de Champaran i Kheda Satyagraha van succeir en l’any 1918. Gandhi va organitzar la resistència civil de la major part dels camperols, ja que el govern britànic els obligava a cultivar “ìndigo” i altres productes en lloc de cultius. Aquesta resistència va ser derrocada per les milícies britàniques i hindús, que van deixar als camperols en la misèria.

Es va promulgar la llei Rowlatt la qual va permetre empresonar a qualsevol persona que fos sospitosa de rebel•lia. En aquest mateix any en la ciutat de Amritsar, va haver una forta massacre de 379 civils assassinats per les tropes britàniques i això va provocar actes de violència en la població.

Després de la massacre de Amritsar van començar les primeres accions per aconseguir la independència. En abril de 1920, Gandhi va ser elegit president de la Lliga en Pro de la Independència de l’Índia, així li van atorgar l’autoritat executiva del partit, el Congres Nacional, en desembre de 1921.

Gandhi en el Congres va establir una nova constitució, amb l’objectiu d’obtenir la independència. El Congres Nacional es va convertir en una organització molt important protegida per milions d’hindús.

Gandhi va incloure la política del swadeshi: el consum exclusiu de productes hindús, el qual representava un boicot pels britànics. Gandhi va impulsar a homes, dones, rics i pobres a que dediquessin un temps a filar per donar suport al moviment d’independència.

Gandhi va ser condemnat a sis anys de presó per sedició el 10 de març de 1922. Va ser alliberat el febrer de 1924. Sense la presencia de Gandhi, el Partit Nacional del Congres es va dividir en dos faccions. Una a favor de la participació del partit en les legislatures i l’altre s’oposava a aquesta situació.

La cooperació entre hindús i musulmans va desaparèixer. Gandhi va tractar de arreglar-lo incloent-hi un dejuni de 3 setmanes.

En desembre de 1928, Gandhi va presentar en Congrés de Calcuta una proposta en la qual el govern britànic donaria a l’Índia autonomia.

Gandhi al no veure cap resposta per part de Gran Bretanya va decidircomençar una nova campanya de desobediència civil anomenada la marxa de la sal; a conseqüència de l’impost injust d’aquest producte. Lord Irwin es va veure obligat a negociar amb Gandhi. Aquests van firmar un pacte en el qual s’alliberaven a tots el presoners que havien capturat durant la campanya de desobediència i a canvi Gandhi posaria fi a la desobediència civil.

Gandhi va ser convidat la reunió de Londres com a representant del Partit Nacional del Congres; va resultar un fracàs i a més a més Lord Irwin va ser substituït per Lord Willingdon, el qual va iniciar una nova campanya en contra dels nacionalistes hindús i Gandhi és arrestat.

Quan va començar la Segona Guerra Mundial, l’Índia ajuda als anglesos amb la promesa de que obtindran la independència, amb la condició de que les diferencies entre musulmans i hindús es solucionessin.

El 15 d’agost de 1947, es va establir una unió índia, governada per Nehru, com primer ministre. En 1949 l’Índia es converteix en una República federal.


http://www.nodo50.org/tortuga/Las-campanas-de-Desobediencia

http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/publicaciones/publi_quepaso/mahatma_gandhi.htm


Carta de Gandhi a Hitler


Mahatma Gandhi volia combatre les injustícies i per això va decidir escriure una carta dirigida a Hitler el 24 de desembre de 1940, on li demanava que impedeixi un Guerra que portaria milers de morts, víctimes d'un desacord entre països.

Gandhi expressa la situació per la qual passava l'Índia en aquell moment, resistien a l'Imperialisme Britànic; quecombateix guanyant-se la confiança de totes les persones sense discriminar-los per la seva raça,el color de la pell o la seua religió i, lluitant amb el mètode de la no-violència una força organitzada que podia enfrentar-se amb altres forces més violentes, aquesta no necessita diners, ni armaments.

La seva rebel·lió va ser no armada contra el Govern Britànic. Els seus governants podien posseir las seves terres i el seu cos però, mai la seva anima. En l'Índia la major part d'homes i homes estaven disposats a morir abans que deixar que els seus opressors s'impossin sobre ells, solament volen mostrar el camí cap a la llibertat i l'igualtat.

Els actes de Hitler són totalmet monstruosos com la humiliació de Txecoslovàquia, la violació de Polònia i l'enfonsament de Dinamarca; l'únic causant i l'ùnica persona que ho podia evitar, aquests va ser uns actes degradants per la humanitat i impropis d'una persona amb sentit comú.

Per últim l'escrit Gandhi aconsellava a Hitler que els problemes que tingui amb Gran Bretanya els deixi en les mans d'un tribunal internacional elegit de mutu acord, ja que això provaria quina de les dues parts tenia raó abans d'exposar a milers de persones a la destrucció de la guerra.

Gadhi va dir a Hitler que fes alguna cosa per la pau, que ell escoltava milions de crits de pau, ja que les seves orelles podien escoltar la veu de milions de persones mudes; que no tenien la llibertat d'expressió

El Govern britànic no va deixar que la carta fos enviada ni que es fes publica.

http://www.elciudadano.cl/2009/10/02/mahatma-gandhi-y-la-carta-que-le-escribio-a-hitler-para-detener-la-guerra/

http://www.solidaridad.net/articulo1835_enesp.htm


Gandhi lluita per les injustícies a Sudàfrica


En Sudàfrica des de l’any 1893 fins a 1914 els hindús estaven sotmesos a una gran opressió i humiliacions. Gandhi va voler canviar aquesta situació, ja que ell també les havia viscuts; i no es podia permetre, ja que totes les persones som iguals sense distinció pel nostre color de pell o la nostra religió.

La primera humiliació que va patir va ser quan viatjava a Pretòria. El van treure violentament del tren, ja que es va negar a canviar-se de lloc, per anar a tercera classe, només pel seu color de pell. També va ser colpejat per un conductor, quan es va negar a cedir el seient a un passatger de pell blanca. A més a més no li donaven allotjament en cap hotel a causa de la seva raça. Aquests incidents van ser el detonador del seu activisme polític.

Gandhi es va assabentar de l’elaboració de la llei de l’Assemblea legislativa de Natal, en la qual es negaria el vot als hindús. Això el va obligar a elaborar peticions per a l’Assemblea de Natal i el Govern Britànic per tal d’evitar aquesta llei. Encara que no va aconseguir el seu objectiu, si que va obtenir interès per part de la població en els problemes de discriminació en Sudàfrica.
Va aprofitar la seva estada a Sud Africa per fundar el Partit Indi del Congrés de Natal en 1894, en la qual a través d’aquesta organització va unir a la comunitat índia a Sudàfrica en una força política heterogènia.

En gener de 1897 uns grup d’homes de pell blanca el va atacar. Però Gandhi no els va denunciar davant la justícia perquè, anava en contra dels seus principis.

Al començament de la Guerra a Sudàfrica, Gandhi va considerar que els hindús havien de participar en la Guerra, ja que aspiraven a ser ciutadans amb tots els drets. Per això va organitzar un cos de voluntaris no combatents. l'acabar la Guerra la situació dels hindús va anar deteriorant-se.

En 1906 el govern de Transvaal va imposar una llei a la que obligava als hindús a registrar-se, això va provocar una protesta en Johannesburg. Els hindús van no van complir aquesta llei. Per aquest motiu milers de hindús van ser empresonats, afusellats, torturats per protestar i per no acceptar aquesta llei. El govern va aconseguir calmar la protesta, perquè Jonchristian Smut va ser obligat a arribar a un acord amb Mahatma Gandhi.

Durant la seva estada a Sudàfrica Gandhi es va inspirar en la Bahagavad Gita i els llibres de Tolstòi en la lluita contra la discriminació.


http://www.wikilearning.com/monografia/mahatma_gandhi-sudafrica/1279-3

http://ca.wikilingue.com/es/Mahatma_Gandhi

BIOGRAFIA DE MOHANDAS KARAMCHAND GANDHI

Mohandas Karamchand Gandhi va néixer el 2 d’octubre de 1869 en l'Índia, en la ciutat costanera de Porbandar. El seu pare, Karamchand Gandhi, era el primer ministre de Porbandar. La seva mare, Putlibai, procedia de la secta dels pranamis, aquests barrejaven el hinduisme amb els ensenyaments de l'Alcorà.

Als 13 anys, Gandhi es va casar amb Kasturba, una nena de la seva mateixa edat. Al mateix any el seu pare va morir. També es va declarar en contra del matrimoni entre nens i a favor de la continència sexual.

La família va decidir enviar-lo a Londres per a seguir els cursos d'advocacia del Inner Temperi. És va embarcar a Bombai al setembre de 1888. Tenia dinou anys i acabava de ser pare per primera vegada.

Tolstói, va influir a Gandhi amb la teoria de la no-violència.

Al tornar a Porbandar la seva mare havia mort. Una empresa musulmana li va oferir un contracte per a atendre un cas de l'empresa en Durban. Es va embarcar cap a Sudàfrica en 1893. Gandhi es va quedar a Sudàfrica 21 anys lluitant pels drets del poble hindú. Va desenvolupar un mètode d'acció social directe basat en els principis del coratge, la no-violència i la veritat (Satyagraha).

Va propagar la no-violència, per a oposar-se a la llei de registre, la qual obligava a tots els indis a inscriure's en un registre amb les seves empremtes dactilars. Gandhi va ordenar als seus compatriotes que no s'inscrivissin. Com molts dels seus seguidors, va anar a la presó diverses vegades.

En 1913 va haver una marxa a través del Transvaal, fins a Natal per un impost injust. A l'any següent van retirar aquest impost i els asiàtics habitaven en Natal com treballadors lliures. A més a més, en senyal de protesta va abandonar les vestimentes europees, i va partir a Sudàfrica amb la seva dona i els seus fills. Tots els assoliments de la comunitat índia es van perdre quan ell es va anar.

Va tornar a l’Índia en 1915. En la ciutat de Ahmedabad va fundar una comunitat en la qual estaven prohibides les vestimentes estrangeres, els menjars amb espècies i la propietat privada.

També es va convertir en el líder del moviment nacionalista indi. En els primers anys, va obrir un bufet per a defensar als indis a Johannesburg i va crear un moviment dedicat a l'agitació per mitjans legals. Va fundar el diari "The Indian Opinion", per unir a la comunitat índia i, va crear el Congrés Indi de Natal. Va organitzar va organitzar un cos d'ambulàncies per a l'exèrcit britànic.

Gandhi va abandonar la política per ajudar a Gran Bretanya en la Primera Guerra Mundial. Més endavant va tornar a la política índia al febrer de 1919, quan es van aprovar una llei, que establia la censura a qualsevol sospitós de terrorisme. Gandhi dirigia l'oposició a la llei. Va organitzar una campanya a nivell nacional mitjançant la no-violència, que va començar amb una vaga general. Aquesta es va estendre a tot el país. Quan acudia a Delhi a calmar a la població, va ser detingut. Dies després, el 13 d'abril, un general ordenava disparar sobre la multitud reunida en la ciutat de Amritsar. Hi va haver centenars de morts i milers de ferits. Finalment aquesta llei, no va entrar en funcionament.

Gandhi va anar a la presó en 1.922 per desobediència civil, per la qual va estar 6 anys.

Va sortir de la presó per una apendicitis en 1924, tot el que havia aconseguit fins a ara, tornava a ser com era abans. Gandhi va decidir llavors retirar-se de la política, per a viure, en absoluta pobresa. Retirat en es va convertir en el dirigent religiós a la recerca de la pau espiritual.

El seu retir va finalitzar en 1927, quan el govern britànic va nomenar una comissió, en la qual no participava cap natiu. Al capdavant de la lluita política, Gandhi va aconseguir que tots els partits fessin un boicot a aquesta comissió. Poc després, la vaga de Bardoli, en contra de pagar impostos, acabava en èxit. El 26 de gener de 1930, és declara la independència de la Índia i Mahatma portava la campanya de no violència. Aquest va triar com objectiu de la mateixa el monopoli de la sal que afectava particularment als pobres, i va partir de Sabartami el 12 de març. El moviment es va estendre fins a arribar a tota l'Índia. El dia de l'aniversari de la massacre de Amritsar, Gandhi va arribar a la vora del mar.

La campanya va acabar amb un pacte entre Gandhi i el virrei britànic, on es legalitzava la producció de sal i s'alliberaven els 100.000 presos. Gandhi va viatjar a Londres per a participar en la conferència que discutia per a establir un govern constitucional en l'Índia.

Gandhi va recórrer als dejunis com forma de lluita per a detenir la violència i cridar l'atenció. En la presó de Yervada, va realitzar un dejuni en contra de la celebració d'eleccions separades d'hindús i parias. Els líders polítics van signar un pacte amb ell. Aquest pacte provoca que Gandhi no vagui al Congrés, per això va a visitar pobles llunyans.

Gandhi torna a la política per la Segona Guerra Mundial. La seva oposició al conflicte bèl•lic era absoluta. El virrey va incorporar a l’Índia els preparatius bèl•lics de Gran Bretanya. Gandhi va exigir la completa independència de la Índia, perquè el país pogués escollir lliurement les seves decisions. El 9 d'agost de 1942, era arrestat, el que va produir una opsició dels natius, seguida per una sèrie de revoltes violentes en tot el territori indi. Durant la seva detenció en Poona va morir la seva dona, Kasturbai. Va sortir en llibertat en l'any 1944.

El líder de la Lliga Musulmana, Jinnah, defensava la separació del Pakistan, però Gandhi estava en contra. Nehru és anomenat primer cap del govern, provocant violents disturbis entre hindús i musulmans.

Gandhi es va traslladar a Noakhali, on havien començat els enfrontaments, i va caminar de poble en poble, descalç, tractant de detenir les massacres. Però només va augmentar el odi dels extremistes: els hindús i els musulmans van atemptar contra la seva vida. En Delhi va portar a terme un dejuni per a reconciliar a les dues comunitats, la qual cosa va afectar a la seva salut.

El 30 de gener de 1948, va morir assassinat per un jove hindú.





Fonts d’informació:

http://www.monografias.com/trabajos/gandhi2/gandhi2.shtml

http://www.biografiasyvidas.com/monografia/gandhi/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mohandas_Gandhi