El món recorda a Mohandas K. Gandhi com un gran home, que va ensenyar el poder de la pau. Sense aquest missatge, Gandhi hagués estat tan sols altre revolucionari, només altre nacionalista, en un país que estava lluitant per lliurar-se del domini d'una nació estrangera. On va descobrir Gandhi aquest missatge? Com va ser capaç d'aprendre el seu mètode quan tots els altres nacionalistes estaven aprenent a barallar? Es va convertir en un veritable vegetarià, algú que va triar el vegetarianisme per creença i ètica. Es denomina Satyagraha a una varietat de resistència sense violència que va ser desenvolupada per Gandhi. Va ser utilitzada en les seves campanyes per a aconseguir la independència de l'Índia, així com durant la seva lluita a Sudàfrica. Aquesta teoria va influir significativament en Martin Luther King quan va liderar el Moviment pels Drets Civils en Estats Units.
Satya en sánscrit significa veritat i graha es podria traduir com esforç. Gandhi deia que Satyagraha significa sostenir la veritat, la força de la veritat. També és la força de l'amor i la força de l'ànima. Perseguir la veritat no admet cap tipus de violència cap al nostre oponent, sinó que hi ha advertir-li del seu error i tenir paciència i simpatia cap a ell. En la majoria dels casos el que sembla ser veritat per a un pot semblar fals per a un altre. És cert que aquesta paciència suposa un acte sofriment, pel que amb aquesta doctrina s'intenta restablir la veritat sense violència, sense fer-li sofrir a l'oponent encara que siguem nosaltres qui sofrim.
Gandhi va descriure Satyagraha com la seva filosofia de resistència no violenta.
Gandhi va estar influenciat pel concepte ahimsa del Upanishads hindú, pels principis del jainisme, per la resistència pacífica ensenyada per Jesús, per Lev Tolstoi (sobretot pel seu llibre "El regne de Déu està en vosaltres"), per John Ruskin i per Henry David Thoreau.
Gandhi va veure la satyagraha no només com una tàctica per a ser utilitzada en la lluita política, sinó com un dissolvent universal de la injustícia i la maldat. Ell sentia que era igualment aplicable a la lluita dintre una llarga escala política i als conflictes interpersonals de cadascun havent de ser après per tots. Ell va fundar el Ashram Sabarmati para ensenyar el satyagraha. Va demanar als satyagrahis seguir els següents principis:
• No violència (ahimsa)
• La veritat. Això inclou l'honestedat i viure sempre d'acord amb la veritat.
• No robar.
• Castedat. Això inclou castedat sexual, però a més davant la subordinació d'altres desitjos sensuals és prioritària sempre la devoció per la veritat.
• No possessió (pobresa).
• Treballar el cos o treballar el pa.
• Control del paladar.
• Respectar totes les religions Swadeshi Acabar amb els intocables.
Gandhi va proposar una sèrie de normes per a seguir el satyagraha en les seves campanyes de resistència:
• Protegir la no ira. Sofrir la ira del oponente.
• Mai prendre represàlies per una agressió o dany, però no sotmetre's, i no tenir por per aquest dany o agressió.
• Permetre ser arrestat o que siguin confiscades les vostres pertinences voluntàriament. Si ets l'administrador d'una propietat, defensa aquesta propietat de ser confiscada amb la vida, però d'una manera no violenta.
• No maleeixis o diguis tacs. No insultis als teus oponentes.
• No insultis a la bandera de les teves oponentes. Si algú intenta insultar o agredir al teu oponente, defensa al teu oponente amb la teva vida, d'una manera no violenta.
• Com presoner, comporta't cortesament i obeïx les regles de la presó (excepte aquelles que siguin contràries a la teva respecto personal)
• Com presoner no demanis un tracte especial.
• Com presoner no dejunis amb la intenció de guanyar comoditats.
• Obeïx alegrement les ordres dels líders en les accions de desobediència civil.
• No triis entre les ordres que obeir, però si la teva trobes l'ordre com una mica immoral talla la teva connexió amb l'acció completament.
• No facis que la teva participació condicioni que els teus amics hàgin de cuidar de les persones que depenen de tu mentre estàs ocupat en alguna campanya o a la presó, no esperis rebre aquesta ajuda.
• No et converteixis en la causa d'una renyina comunal.
• No prenguis part en renyines, però assisteix només a la part que té clarament la raó, i en cas de conflictes inter-religiosos, dóna la teva vida per protegir (sense violència) a aquells que es trobin en perill.
• No prenguis part en processos que poguessin anar en contra de les sensibilitats religioses de qualsevol comunitat.
http://www.viajeporindia.com/india/gandhi/satyagraha.html
http://www.ivu.org/spanish/history/gandhi/road.html
The Indian Opinion (Jonathan Sánchez, Vanessa Márquez, Brilly Johanna Urrego)
The Indian Opinion va ser periòdic creat per el líder indi Mahatma Gandhi. La publicació va ser molt important pel moviment polític dirigit per Gandhi i el Congres de Natal per lluitar contra la discriminació racial i els drets civils de la comunitat índia immigrant en Sudáfrica.Per els hindús del segle XIX que va ser portats a Sudáfrica per treballar pels britànics en la justícia, l’Índia va patir moltes humiliacions com el racisme, la seva política i la economia administrada pel sistema d’apartheid , desprès de la guerra de boer, el govern de sutges de General Jan va introduir restriccions significatives contra els drets civils de la comunitat índia immigrant donant a la policia el dret de dur-lo a la presó si no complien la llei, que tots els indis tenien que dur la seva targeta d'identificació en tot moment i en qualsevol lloc. Treballant com advocat en la província de Natal, va organitzar la publicació en 1994 amb l'objectiu d'educar comunitats europees en el sud.
Amb el suport del Congres de Natal, amb els seus clients i altres indis importants, Gandhi amb l’ajut de poques persones e impressores de premsa, es va fundar The Indian Opinion, la primera publicació va ser entre el 4 i el 5 de juny, va ser publicada en gujarati, hindi, tamil, i en anglès. Això va provocar que fos empresonat. Però el van deixar en llibertat el 6 de juny de 1903. El secretari del Congres de Natal va ser el seu redactor i organitzador en 1904. Ghandi va traslladar la premsa fins a Fènix, els treballadors van tenir una part de terra en la qual ells van cultivar el seu propi aliment i entre tots va construir el nou Indian Opinion. Els redactors del periòdic van incloure a Hebert Kitchin, Henrik Polan, Albert, Manilal Gandhi.
The Indian Opinion va començar amb un to moderat per no provocar hostilitat en els funcionaris britànics. També va destacar les males condicions en la qual es trobaven els treballadors.
The Indian Opinion era mitja per portar noticies sobre els hindús en les colònies. En les seves pàgines també parlaven sobre els grans problemes que patien els hindús. L'experiència de Gandhi amb la publicació i la lluita política a Sud-àfrica va demostrar una experiència principal per a ell que li va ajudar amb el seu treball per al moviment d'independència índia. En Índia, ell va publicar Young India, Navjivan i Gujarat Samachar.
http://www.absoluteastronomy.com/topics/Indian_Opinion
http://es.wikipedia.org/wiki/Indian_Opinion
Influència de Tolstói (Brilly Johanna Urrego, Vanessa Márquez)
Durant els seus anys a Sudàfrica, Gandhi es va inspirar en els llibres de Tolstói, particularment en "El regne de Déu està en tu". Gandhi va traduir un altre llibre d'aquest autor anomenat "Carta a un hindú" escrit en 1908, en resposta als nacionalismes indis que donaven suport la violència.
El llibre “El regne de Déu està en vosaltres” és un llibre de Lev Tolstói, que va ser publicat per primera vegada a Alemanya en 1894, després de ser censurat en el seu país d'origen, Rússia. Aquesta obra és el pensament cristià de Tolstói, que desenvolupa una societat ideal per la interpretació que extreu dels ensenyaments de Crist.
El llibre va influenciar a Gandhi a l'hora d'idear la satyagraha o resistència no violenta. Aquesta oposició no violenta va ser una de les claus en l'eficiència de les campanyes de Gandhi quan va liderar la independència de la Índia de la Gran Bretanya.
La lectura del llibre va influir el pensament de Gandhi. La correspondència entre els dos es va iniciar el 10 de novembre de 1901. Gandhi li escriu des de Londres per a parlar-li sobre la lluita dels indis en la província sudafricana de Transvaal, on ja s'estava formant l‘Apartheid en Sudàfrica.
Li va demanar a Tolstòi que utilitzés la seva influència per a popularitzar el moviment de resistència. No només seria un èxit en la religió, l'amor, l'odi i la falsedat, sinó que serviria com exemple per als milions de persones que viuen en l'Índia, o d’altres parts del món que poguessin estar oprimides, i significaria un avanç per acabar amb la violència.
Lev Tolstói, que al llarg de la seva vida va escriure 10.000 cartes a personatges molt importants. Va respondre a Gandhi. "Que Déu ajudi als nostres benvolguts germans i col·legues del Transvaal! També entre nosaltres es deixa sentir intensament aquesta lluita entre gentilesa i brutalitat, entre humilitat i amor, orgull i violència, sobretot en el xoc entre deure religiós i les lleis de l'Estat”. En la llarga carta que va posar fi al setembre de 1910 a la correspondència entre els dos homes, Lev Tolstói va dubtar sobre la tàctica que popularitzava Gandhi sobre la resistència no violenta. La resistència passiva, acabaria transformant-se en un moviment de masses que, liderat per Mahatma Gandhi, es duria per davant l’Exèrcit britànic que ocupava l'Índia.
Gandhi va estar en contacte amb Tolstòi fins a la mort d'aquest en 1910. La carta de Tolstoi es basa en la filosofia hindú de les Vedas i els ensenyaments en relació amb el creixent nacionalisme indi. Sens dubte, Lev Tolstoi va influir en el seu concepte de resistència no violenta.
http://es.wikipedia.org/wiki/El_reino_de_Dios_est%C3%A1_en_vosotros#Influencia
http://www.publico.es/culturas/292125/tolstoi/maestro/gandhi?pagCom=3
No hay comentarios:
Publicar un comentario