ÀMBIT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC

Vagues de fam i dejunis

Gandhi va fer varis dejunis, per poder aconseguir els seus objectius i cridar l'atenció de la població. Els dejunis o les vagues de fam són un acte a-normal ja que se li prohibeix al cos qualsevol aliment. Gandhi va basar les seves pràctiques de No Violència com de dejunis en els ensenyaments de les grans religions o tradicions espirituals, les quals totes es relacionen amb la No Violència i el dejuni.

El dejuni i la vaga de fam són dues coses diferents. La vaga de fam es refereix a lo físic: privar d'aliment al cos, per aconseguir un objectiu determinat i seguir fins aconseguir-lo, fins a la mort si es necessari. Però, en canvi, el dejuni es refereix a mostrar que la força de l'esperit es manté sobre la del cos; que la força del sacrifici propi és una ofrena poderosa per una causa, que és el que practicava Gandhi, és a dir, un dejuni “satyágric", en el qual el seu objectiu és "convèncer/convertir" a la gent propera (no als adversaris).

Gandhi va anomenar al seu moviment independentista indi “Força de l'ànima o Força de la Veritat”.

Gandhi va utilitzar molts mètodes per practicar la seva forma de lluita:
I) La no cooperació
II) La desobediència civil
III) L'acció social i econòmica d'assistència als més necessitats
IV) L'oració
V) Les marxes
VI) Les vages
VII) Els boicots
VIII) El rebuig social pels pitjors infractors, etc.

Cap mètode de lluita entre els practicats pel Mahatma va ser tan formidable com el del dejuni. I precisament per tenir tant poder, Gandhi va aclarir els seus requisits, i advertir que el seu ús era excepcional com un últim recurs. Por això, Gandhi va deixar unes pautes sobre el dejuni:

1) El practicant haurà d'estar preparat físicament, mentalment i espiritualment. Amb normes com: el decreixement o creixement gradual de la ingesta d'aliment abans i després del dejuni, respectivament per no sotmetre al cos a un canvi sobtat i donar-li temps per adaptar-se.

2) El practicant haurà de mantenir el seu dejuni dins dels valors de la No Violència, en pensament paraula i obra. El dejuni no es centrarà en cap disputa personal contra ningú, sinó en commoure a d'humanitat, a l'opressor o a l'indiferent. Si el dejuni es surt d'aquestes pautes de No Violència, serà invàlid i haurà de ser abandonat immediatament. El significat del dejuni no violento és un gest espiritual i alliberador de consciencia.

3) També pot estar centrat en peticions i exigències específiques; haurà de tenir un objectiu, per contribuir a una solució no violenta i constructiva del problema.

4) El practicant haurà de tenir clar que el més important para ell serà el seu esforç, en comptes d'un resultat. Un esforç ben fet ja és un bon resultat.


El Dejuni en les diferents religions:

En el cristianisme Jesús es va anar al desert a realitzar 40 dies de dejuni abans de la seva gran missió pública. I va poder resistir totes les temptacions del dimoni, fins i tot la seva oferta de menjar sense límits. En una altra ocasió, al Jesús ja predicador se li va dur un home posseït per un esperit maligne sobre l'expulsió del qual altres havien fallat. Jesús si va poder alliberar-lo, i al preguntar-li la multitud com ho havia fet, els va contestar: “Aquesta classe de dimonis només s'expulsa per l'oració i el dejuni”.

En l'Islam. El profeta Mahoma va destacar la seva importància en els següents termes: “Durant el mes de Ramadán (del dejuni) les portes del paradís estan obertes, els portals de l'infern tancats i els dimonis encadenats”. També va dir: “Orar ens conduïx a la meitat del camí cap a Déu, dejunar ens duu a la porta del cel”.

En el Judaisme el dejuni és utilitzat freqüentment per a diverses festivitats religioses. La paraula “dejuni” és relacionada amb una paraula hebrea que significa “cobrir-se o tapar-se la boca”.

En moltes altres religions o tradicions espirituals com el Budisme, l'Hinduisme, el Taoisme, les africanes, i les de cultures indígenes, el dejuni també ha sigut molt important en ritus de purificació o invocació.

El dejuni també ha estat utilitzat com un recurs terapèutic en la medicina natural. L'efecte final del dejuni, en el personal és molt poderós per a la purificació i la expiació de culpes.

Gandhi era un especialista dels dejunis o vages de fam. Va fer 17 dejunis "a mort". Uns dels seus dejunis més importants són:

El primer va durar 4 dies, en Ahmedabah, Índia, una colònia de l'Imperi Britànic, en març de 1918. Els obrers de la indústria tèxtil es queixaven dels sous baixos i van iniciar una vaga de treball sota els principis definits per Gandhi. Al cap de dues setmanes, Gandhi sent que els obrers mostren senyals de relaxació i d'actituds amenaçadores cap als col·laboradors, amenaçant l'èxit de la vaga, i inicia una vaga de fam. Els patrons, amb qui negociava, ho van veure com una sentència, i Gandhi els va explicar que no era així... El resultat va ser que es va buscar un acord al conflicte.

Un altre dejuni/vaga de fam de Gandhi va ser a l'agost de 1947, just després de la independència de la Índia, quan se separa de Pakistan enmig de massacres i deportacions. Gandhi intenta, en Calcuta, assolir la pau entre hindús i musulmans. Sense èxit: hi ha milers de víctimes.

El 31 d'agost, als 78 anys, Gandhi inicia una vaga de fam fins que Calcuta retrobi la pau. Immediatament, l'ambient canvia, es fan arranjaments, es dipositen armes als peus de Gandhi, qui no obstant això espera que dirigents de les dues comunitats signin un acord. Calcuta serà una illa de pau però en l'Índia segueixen havent-hi enfrontaments; llavors és un èxit local.

Tornarà a dejunar del 13 al 18 de gener de 1948, en la capital de la Índia, Nova Delhi, pels mateixos motius i altra vegada amb èxit, aquest èxit va ser causa del seu assassinat el 30 de gener de 1948, 12 dies després.


http://derechos.org/nizkor/arg/doc/hayuno.html

http://www.marxistsfr.org/espanol/tematica/india/gandhi/1927.htm

http://www.analitica.com/va/politica/opinion/1412312.asp


L'apendicitis li pot passar a qualsevol


Sabem que Gandhi va lluitar per la a independència de l’Índia. I no ens sorprendria gaire que diguessin que va estar empresonat varies vegades. Però el que segurament no sabíeu és que una de les vegades que va sortir en llibertat va ser per culpa d’una apendicitis.

En 1922 va anar a la presó per desobediència civil, i allà hauria d’estar 6 anys. Però en 1924, el van deixar sortir, perquè tenia una apendicitis.

L'apendicitis és una inflamació de l'apèndix. I si no es tracta aquesta es pot perforar i formar una peritonitis que pot provocar la mort.

Existeixen tres causes bàsiques que provoquen una apendicitis:
• Infecció
• Inflamació
• Torsió de l'apèndix

Els signes i símptomes poden presentar-se en forma aguda (sobtada) o a poc a poc, entre els més freqüents són:
• Mal d'estómac
• Falta d’apetit
• Nàusees
• Vòmits
• Mal localitzat en fosa ilíaca dreta, que augmenta quan després de pressionar aquesta zona es solta bruscament.
El tractament més efectiu és el de la intervenció quirúrgica en la que s'extreu l'apèndix.

Va sortir de la presó per una apendicitis el 1924, tot el que havia aconseguit fins aquell moment, tornava a ser com era abans. Llavors, Gandhi va decidir retirar-se de la política, per a viure en absoluta pobresa. Ja retirat es va convertir en el dirigent religiós de l'Índia a la recerca de la pau espiritual.

http://www.biografiasyvidas.com/monografia/gandhi/

http://www.tusalud.com.mx/site/viewa.asp?ida=115


La mort de Kasturba i la malària de Gandhi


L’agost de 1942 Gandhi i la seva esposa Kasturba, van ser empresonats pels britànics al Palau de Aga Khan, a prop de Pune. Kasturba tenia una mala circulació, i ja havia patit uns quants atacs de cor. Però mentre va estar a la presó va desenvolupar una pneumònia bronquial. Un dels seus fills volia que prengués penicil•lina. Però Gandhi es va negar; i deia que es podria curar amb remeis tradicionals com l'aigua del Ganges. Deia que el Totpoderós podria curar-la.

Gandhi no volia que li donessin cap tips d’antibiòtic; tot i que el seu fill li pregava que li donessin penicil•lina. Fins que tres dies més tard Kasturba va morir, el 19 de febrer de 1944.

Sis setmanes després de la mort de la seva dona, Gandhi va caure malalt de malària. Va fer una dieta líquida, i els metges li deien que prengués quinina, però Gandhi es va negar. Després de tres setmanes de deteriorament, va prendre el medicament, amb el que es va recuperar ràpidament.

Gandhi no va confiar en la medicina, quan la vida de la seva dona estava en perill, i va confiar plenament en la seva fe, i la voluntat de Déu. Però quan ho necessitava ell, va acceptar-la.

També s’ha de tenir en compte en la època que vivien, i les creences que tenia Gandhi. Tot i que no és una justificació, l’ésser humà està predestinat a fallar, està en la naturalesa humana, en la nostra cultura, i en la nostra educació.

També se sap que la penicil•lina en aquell moment era un medicament experimental, i que no és la mateixa que s’utilitza avui en dia. Però la quinina, si que era coneguda, i ja s’havia utilitzat.

En el cas de Gandhi van utilitzar la quinina que era el principal compost empleat en el tractament de la malària fins que va ser substituït per altres medicaments sintètics més eficaços, com la quinacrina, cloroquina i primaquina. La quinina es pot utilitzar encara en el tractament de la malària resistent.





L’ús de la quinina a dosis terapèutiques pot provocar “cinchonismo”; en dosis altes o casos rars, pot ser fins i tot letal, degut a un edema pulmonar agut i fulminant.
La malària o paludisme es una malaltia infecciosa debilitant produïda por un paràsit protozoic. El paludisme es transmet únicament als humans per un tipus de mosquit femella.

Els símptomes més característics són els calfreds, que poden durar de 15 minuts a una hora. Després arriben les nàusees, vòmits, diarrees, dolors musculars, pèrdua de força, tos i mal de cap. I al poc una febre que pot arribar fins els 40 graus.

El virus de la malària és molt canviant, per això després d’uns dies, quan la persona sembla que ja s’hagi curat, ja que el seu cos a creat anticossos, no serveix de res, perquè el virus crea unes noves proteïnes que el cos no reconeix, i torna a posar-se malalt.

http://www.viajeporindia.com/index/vacunas/malaria.html

http://translate.google.es/translate?hl=ca&langpair=en%7Cca&u=http://www.cynical-c.com/archives/010689.html

http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=ca&langpair=en%7Cca&u=http://portland.indymedia.org/en/2006/01/333053.shtml&rurl=translate.google.es&usg=ALkJrhg_WS-WMkfPwMrQozCtkd0xwgQKfg